Un llegat de futur
Juanfran Pérez Llorca
President de la Generalitat Valenciana
Article d’opinió del President de
La Generalitat Valenciana, Juanfran Pérez Llorca
En este Nou d’Octubre de 2026, la Història ix al nostre encontre amb una força especial. Enguany commemorem el 750 aniversari de la mort de Jaume I, una efemèride que ens convida a tornar la mirada cap a l’origen d’allò que, al llarg dels segles, hem arribat a ser.
La commemoració d’enguany vol expressar eixa idea davall d’un concepte tan senzill com poderós: «Un llegat infinit». Un llegat que continua viu perquè forma part de la nostra identitat col·lectiva.
Una identitat viva i integradora
Però celebrar la nostra història no consistix a contemplar-la des de la distància, perquè el Nou d’Octubre no és una efemèride més. És una realitat viva. Ho és perquè el que va nàixer fa segles continua expressant-se en les nostres institucions, la nostra cultura, les nostres tradicions, les nostres llengües, els nostres símbols i, sobretot, en la nostra manera d’entendre la convivència.
La identitat valenciana mai va necessitar construir-se contra ningú. No va necessitar el conflicte per a afirmar-se ni el greuge per a reconéixer-se. S’ha forjat amb les aportacions de generacions que han construït la nostra manera de vore la vida. Som una terra diversa que coneix la seua història, valora la seua personalitat i no necessita renunciar a cap de les dos coses per a ser, alhora, part i tot de la idea d’Espanya i del somni d’Europa.
El nostre autogovern i els símbols de tots
El nostre autogovern és l’expressió contemporània d’eixa voluntat col·lectiva. No és el record del que vam ser, sinó la ferramenta amb la qual decidim què volem ser. Ens permet gestionar els nostres servicis públics, defendre els nostres interessos i afrontar els nostres reptes. I és també la garantia que les nostres senyes d’identitat pertanyen a tots.
La Senyera, les nostres institucions, les nostres tradicions i la llengua valenciana ni tenen propietaris ni necessiten guardians. Són patrimoni dels valencians i han de continuar sent espais de trobada i no instruments per a dividir.
Però sentir orgull per tot el que hem rebut també implica responsabilitat. Cada generació rep una herència i decidix què fa amb ella. Pot conservar-la o enriquir-la abans d’entregar-la als qui venen darrere.
Cinc objectius per a construir el futur
Per això, crec que eixa és la millor manera de celebrar este Nou d’Octubre: preguntar-nos quina Comunitat Valenciana volem llegar a les noves generacions. I la resposta es concreta en cinc objectius que tots podem compartir.
1. Servicis públics forts i atenció a les persones
El primer passa per construir una Comunitat que cuide millor i més gent. Una terra a on els nostres servicis públics estiguen a l’altura de les persones. A on la sanitat, l’educació i les polítiques socials ens acompanyen quan més les necessitem. A on els nostres majors, després de tota una vida de treball, reben l’atenció que mereixen i a on qui necessite ajuda trobe una Administració que responga.
2. Oportunitats i futur per als joves
El segon objectiu mira cap a una Comunitat Valenciana que òbriga oportunitats per a construir projectes de vida. Un lloc a on els jóvens puguen formar-se, trobar treball, potenciar el seu talent, emancipar-se, crear una empresa o formar una família. No hem de conformar-nos amb dir-los que són el futur. Hem d’oferir-los opcions en el present i que recórrer món siga una elecció i no una obligació. Que se’n vagen per a aprendre i créixer, però que tornen perquè ací hi ha oportunitats.
3. Prosperitat, innovació i capacitat competitiva
I per a aconseguir-ho està el tercer objectiu: necessitem una terra que produïsca per a competir perquè no hi ha benestar sense prosperitat, ni servicis públics forts sense una economia capaç de sostindre’ls. La Comunitat Valenciana sempre ha sigut terra d’emprenedors, autònoms, agricultors, comerciants, treballadors, industrials i empreses. Persones que matinen, arrisquen, innoven i generen oportunitats. Per això, des de la Generalitat treballem per a afavorir eixa energia, facilitar la inversió i el treball, convertir les bones idees en projectes i ajudar les nostres empreses a competir a Espanya, Europa i el món.
4. Una Comunitat segura i resilient
Tot això ho hem de fer sent una Comunitat cada vegada més ben protegida. D’això tracta el quart objectiu: la seguretat. La dana de fa dos anys, les víctimes i famílies de la qual estaran sempre en el nostre record, ens va colpejar amb especial crueltat i l’amarga lliçó apresa ens obliga a construir una terra més segura i resilient, amb millors mitjans, infraestructures i coordinació. Una Comunitat capaç de protegir el seu territori i, abans que res, les persones que hi viuen.
5. La veu pròpia de les tres províncies
I hi ha un últim objectiu que dona sentit a tots els anteriors: defendre la veu pròpia de les tres províncies. Una veu que no necessita cridar, però que s’ha de fer escoltar. No és la veu del conflicte. És la d’una terra treballadora i generosa que vol participar en el projecte comú d’Espanya des de la lleialtat i des del respecte a si mateixa.
Dignitat, finançament i un llegat de futur
La Comunitat Valenciana no vol ser més que ningú. Però tampoc ha d’acceptar ser menys que ningú. Per això hem de defendre els nostres interessos amb serenitat i determinació. Reclamar un finançament just, l’aigua, les infraestructures i els recursos necessaris per a créixer i garantir els nostres servicis públics. I fer-ho des del diàleg, el rigor i la fermesa institucional, perquè alacantins, castellonencs i valencians tenim una identitat que no necessita enfrontar-se a ningú, però que tampoc callarà davant de ningú.
Set-cents cinquanta anys després de la mort de Jaume I, potser eixe siga el millor sentit que podem donar a la paraula llegat, perquè un llegat no és només el que rebem. És també el que decidim deixar.
Hem rebut una terra amb història, institucions, cultura, llengua i personalitat pròpia. Ara tenim la responsabilitat d’escriure la nostra pàgina en eixa història i entregar als qui vindran després una Comunitat més pròspera, segura, oberta i amb més oportunitats.
Tenim raons per a sentir-nos orgullosos del nostre passat. Tenim determinació per a afrontar el nostre present. Però, sobretot, tenim dret a mirar amb esperança cap al futur. El nostre millor temps no ha de ser necessàriament el que recordem. Ha de ser el que encara estem a temps de construir junts. Això significarà que hem estat a l’altura del llegat rebut. Que vam saber convertir l’herència en oportunitat, la identitat en convivència i l’orgull en futur.
I serà quan podrem dir que, 750 anys després, el llegat infinit del Nou d’Octubre és un llegat de futur.
Juanfran Pérez Llorca
President de la Generalitat Valenciana



















