A port Edinburg amarra impecable el magnific vaixell de la reina i com que les despeses que generaba aquest luxe innecesari l´han converit en un museu que val la pena visitar…a mi em va asombrar el nivel de acondicionament i seguritat que esta nau te per als gossos que viatjaven a bord… El passat 15 d’abril es va commemorar un aniversari mes del cèlebre enfonsament del Titanic.
El resultat: 1513 persones van morir -31% del total- ofegades o per hipotèrmia en les gèlides aigües de l’Atlàntic nord. No obstant això; hi ha un element del qual no es parla massa: ¿hi havia animals a bord ?, què va ser d’ells? En el moment de l’enfonsament hi havia al Titanic 12 gossos, un gat i algunes aus (un canari i algunes gallines). Només els passatgers de primera classe tenien permès viatjar amb animals, i aquests havien d’estar a la gossera, situada al celler, allí estaven tancats en unes gàbies. Cada dia un mariner treia els gossos a passejar per la coberta de popa. Tots els animals pagaven el seu passatge que venia a costar la mitat que el del passatger que el portava (el mateix que pagava un xiquet). Fins i tot el canari va pagar el seu passatge, concretament 25 centaus. També consta que hi havia un gat a bord. En concret una gata -Jenny- que va parir pocs dies abans de l’accident. En aquella època era habitual que hi hagués gats en els vaixells de transport per mantenir a les rates a ratlla. Sembla probable que hi hagués més mininos, encara que només hi ha constància d’un. 
Dels 12 gossos que hi havia a bord en el moment del xoc, 3 van aconseguir sobreviure (25% del total). Es tractava de gossos petits: dos pomeranias i un pequinès que sens dubte van estar en braços de les seves propietàries i la presència en els pots no suposava restar espai als passatgers que, en aquell moment, estaven literalment lluitant per salvar la vida. Possiblement ningú es va adonar que estaven a bord dels salvavides fins moltes hores després. Consta que algú va deixar anar als gossos de les gàbies i que poc abans de l’enfonsament corrien desconcertats per coberta. Però llevat de les excepcions anteriorment esmentades, tots els animals van morir d’hipotèrmia. Les aigües atlàntiques estaven a 2 ° C aquella nit i a aquesta temperatura ni gossos ni persones resisteixen més enllà d’uns minuts amb vida. Hi ha però mamífers terrestres que són capaços de nadar llargues distàncies en aigües molt fredes, com les d’aquella infausta nit a l’Atlàntic, i sobreviure: Els óssos polars.
Toni Candela Sanchís – clínica Veterinaria El Port
