‘La terra que habitem’
Toni Pérez Pérez, President de la Diputació d’Alacant
Article d’opinió del president de la Diputació d’Alacant , Toni Pérez Pérez.
Hui és un dia per a la commemoració, una jornada festiva on els alacantins i alacantines manifestem el nostre orgull a la terra que habitem, a la terra que ens defineix, a la terra que cultiva la nostra identitat i l’envolta d’arrels i tradicions.
La celebració del 9 d’Octubre, Dia de la Comunitat Valenciana, ens vincula a un sentiment d’unitat i de pertinença i ens empenta a la defensa inequívoca de la nostra llengua, de la nostra cultura, del nostre patrimoni paisatgístic. També de les nostres certeses, aquelles que ens reafirmen en què som un territori pròsper, amb talent jove, amb emprenedors que conlligen amb empreses centenàries, i amb oficis de tota la vida, com aquells enllaçats a la mar, a la ramaderia o a l’agricultura.
Este mosaic de singularitats reforça la idea que som ‘la millor terreta del món’, una suma de pobles i comarques que vessen hospitalitat, que s’obrin a la Mediterrània, la nostra mar identitària, i que abracen la profusió muntanyenca que atresorem a la província. Perquè la nostra essència col·lectiva no és només una qüestió de delimitacions físiques o frontereres, ni tampoc una realitat estrictament institucional, sinó que, per damunt de tot, naix dels nostres indrets, dels paisatges que reconeixem com a propis i dels llocs on hem après a dir casa, perquè ens han fet sentir la calor i el benestar d’una llar.
Deia la poetissa i escriptora Carmelina Sánchez-Cutillas que “la pàtria meua era tota la terra encerclada per l’Aitana i per Bèrnia i per Puigcampana, i tot el semicercle de la mar que tremolava entre la ratlla de l’horitzó i la Serra Gelada i el Morro de Toix i el Penyó d’Ifac al més lluny”.
Així també és aquella que rodeja les muntanyes terra endins, els camps més florits, els pobles més menuts d’interior i les grans ciutats vora mar. Perquè, tal volta, la pàtria no siga sempre un territori que necessita proclamar-se, sinó un entorn que ens acull, que ens representa. Poble a poble es fa la història i es manté la fisonomia que ens representa, perquè la terra és el camí que ens veu créixer, ens dona els fruits i la veu de cada dia i guarda el record que compartim.
Este 9 d’Octubre hem d’honrar la nostra història. Només entenent d’on venim i quin és el nostre passat podrem planificar cap on encaminem el nostre futur. Un futur en què les noves generacions tenen molt a dir, i molt per fer. Un repte en què la veu de l’experiència que custodia la nostra província els acompanyarà per impulsar les transformacions que necessitem els alacantins i alacantines, per continuar prosperant i millorant la vida de les persones que trien habitar esta meravellosa contrada.
La terra ens fa a la seua imatge. Continuem recordant els itineraris que ens han portat fins ací i venerem el llegat transmés pels nostres avantpassats. Perquè una terra no és només el lloc que habitem; és també la memòria que heretem, els camins que recorrem i els vincles que construïm.
Feliç 9 d’Octubre!
