LA UNIÓ denuncia l’abandó de més de 6.000 hectàrees d’olivar en la Comunitat Valenciana en els últims cinc anys

La Unió Llauradora denuncia l’abandó progressiu de la superfície de cultiu d’olivar en la Comunitat Valenciana durant els últims anys amb un total de 16.455 hectàrees abandonades, de les quals 6.322 d’elles són en el transcurs dels últims cinc anys.

A pesar de que la superfície d’olivar en la Comunitat Valenciana es manté estable segons les dades oficials, la realitat productiva evidència per a l’organització un abandó estructural creixent a conseqüència de la baixa rendibilitat i la falta de suport adaptat al model mediterrani de cultiu.

Segons l’enquesta de superfícies i rendiments de cultius del Ministeri d’Agricultura per a l’any 2024, la superfície total d’olivar en la Comunitat Valenciana és de 94.782 hectàrees, una xifra pràcticament idèntica a la de fa deu anys (+0,28% respecte a 2015). No obstant això, aquesta dada amaga una altra realitat i és la que d’eixe total hi ha 16.455 hectàrees abandonades.

“Estem davant un abandó silenciós. La superfície es manté, però cada any més hectàrees deixen de produir, i això posa en risc el nostre paisatge, el nostre entorn rural i la nostra sobirania alimentària”, ha assenyalat Enric Simó, responsable de la sectorial de l’oli de LA UNIÓ.

Aquest abandó es concentra especialment en les zones de secà, on la falta de rendibilitat i la dificultat d’accés a ajudes europees adequades a les condicions agroclimàtiques valencianes fan inviable la continuïtat de moltes explotacions.

 

Un altre factor que confirma aquesta tendència és l’escassa implantació de pràctiques agroambientals que donen accés a ajudes de la PAC. Només el 14,97% de la superfície d’olivar disposa de cobertes vegetals –espontànies o sembrades–, requisit per a accedir a mesures com el P6 o el P7 que donen accés a cobrar per aquesta pràctica.

Des de LA UNIÓ es proposa una reforma estructural de les ajudes de la PAC per a fer-les realment útils per a l’olivar valencià. En aquest sentit, demana una adaptació de les ajudes a les condicions del cultiu mediterrani i de secà, un reconeixement del valor ecosistèmic i territorial de l’olivar tradicional, així com la creació d’una línia específica d’ajuda de la Conselleria d’Agricultura per al manteniment i recuperació d’olivars abandonats.

“El sector necessita polítiques que entenguen la seua realitat. No podem aplicar un model homogeni pensat per a grans finques de regadiu quan nostre paisatge agrícola està format majoritàriament per explotacions xicotetes, amb cultius tradicionals i una funció social i ambiental clau”, conclou Enric Simó.