La Taula del Bon Profit se reunió el pasado viernes en su 567 Edición. Un total de 236 personas se dieron cita bajo l’Arbret de Sant Joan y las Quatre Cordes para disfrutar de La Taula del Bon Profit organizada por Amics de l’Arbret.

Reconocimientos
Durante la velada se entregaron 4 reconocimientos. Este 2022 se han otorgado a dos empresas que colaboran tradicionalmente con l’Arbret. Se trata de Bolo y Baldomero cuyo reconocimiento era recogido por Francisco Bolo y también, Autoservicio de la Construcción recogido por José Miguel su gerente.
Además se han entregado dos distinciones. La primera de ellas a Feli Llorens y la segunda a Antonio Ausias por su colaboración constante en «La Corda».
Finalmente se otorgó un reconocimiento «en recuerdo» a María Lasariega de la familia Sendra-Pérez que falleció el pasado año.

¿Què és La Taula?
Quan a sovint am pregunten, però, ¿qué és això de La Taula del Bon Profit?, no saps de sobte que contestar. Aleshores tractes de explicar-ho et quedes en el dubte de si ho hauran entès be Al llarg dels darrers casi deu anys, més de nou mil perssones s’han assegut al vol
tant de La Taulas
¿Que que hem fet? Moltes coses bones, perque oferir l’ocasió de poder compartir coses tan maravelloses com és l’amistat, el retrobar l’amic volgut que era fora llarg temps, el comentar els records de la joventut: Pavivar les velles tradicions del nostre po ble; l’engrandir les relacions entre els pobles de la contorna; l’atrevir-nos a escriure en la nostra llengua, el tenir de llegir, tothom, per tant, els menjars que pertoquen; el recollir qualsevol paper que donem a conèixer al proper sopar, por tal d’escudrinyar en ell qual sevol motiu que ens permeta aclarir temps passats; el retrobar noves paraules velles, que ens ajuden a posar fre a la castellanització galopant que, el nostre poble va sofrint a causa, entre eltres factors, de la forta immigració; l’aprofitament de l’ensenyança rebu da de tantsi tants convidats per parlar que han passat per ellas, donant-nos a conèixer el seu saber tant sobre l’origen de les nostres arrels com en el futur el retrobament de la nostra personalitat com a poble.
Cal afegir també una mena de manjars que les novelles generacions mai no hague ren pogut conèixer de no ser pels homes de La Taula. Ells han lluitat contra vent i marea per oferir l’originalitat del seu menùs el mes que els pertoca. Pot ser que tingueren de fer quilòmetres per a trobar el producte necessan per a poder-lo guisar o buscar la dona vella del poble que millor feia tal o qual guis, salsa o suquet, en un intent de salvar l’or gen de la nostra cuina. Aixi, a hores d’ara és normal I a ningú estranya sentir parlar de Guisao de bot Farinetes de caldo de peixe, Suquet de mussola, Bollit d’aspet i bo ga, Fritanga de sangaxo, Guisao do bull, Bollos a la paleta, Codonys al forn, Sopa amb llengüetes, Pebrera tallaeta, Coca farcida, etc, menjars tots normals en altres temps, però avui casi desconeguts entre les dones jovens amb les quals ens per toca viure.
La idea com es veu és tan senzilla, tan simple que, clar a hores d’ara encara hi ha qui es trenca el cervell buscant-hi un altre transfons, intentant aclarir la madeixa per tal de poder dir, ja està clar, home, ja està clar. Es tracta d’un grup més o menys gran que busca aço o allò, clar, en no trobar-ho s’espenyen de debò. Clar que busquem, molt, però una cosa més gran, més sublim. Som rics d’esperit per tant no ens conformem amb xicotetes coses, tractem tan sols de buscar en el nostre origen per tal de no perdre la nostra identitat com a poble.
Pense que ha segut positiva la llavor de La Taula, si miren enrere d’eixos deu anys. Més d’una vegada les llàgrimes d’homes grans fets s’han assomat als ulls d’emoció, al sentir l’anècdota, la poesia de Carreró, o el comentarista del dia en referir-se a dates, motius, llocs o persones lligades al nostre poble. Això, de vegades, també val la pena.
𝑱𝒂𝒖𝒎𝒆 𝑭𝒖𝒔𝒕𝒆𝒓 𝒊 𝑳𝒍𝒐𝒓𝒄𝒂 𝑵𝒐𝒗𝒆𝒎𝒃𝒓𝒆 1981